Les plantes mediterrànies s’adapten a la situació d’estrès hídric modificant les fulles. Són plantes perennifòlies (a vegades poden perdre les fulles en el període sec) i *esclerófilas (fulles petites, dures i coriàcies com a adaptació a climes secs). A més, les fulles estan cobertes de gruixuda cutícula brillant o blanquinosa que pot estar entapissada per una capa de pèls o glàndules, per a reduir la superfície de contacte amb l’aire. A vegades les fulles es redueixen i les tiges es transformen en espines.
Moltes d’aquestes plantes mediterrànies són aromàtiques, ja que produeixen olis essencials que repel·leixen als herbívors i s’estenen per la superfície de les fulles reduint l’evaporació.
La flora de la conca mediterrània
La conca mediterrània és coneguda per la seva espectacular col·lecció de plantes endèmiques: el 52 per cent de les 22.500 espècies de plantes vasculars no es troben en cap altre lloc del planeta.
La conca del Mediterrani ha experimentat un desenvolupament humà intensiu i un impacte en els seus ecosistemes durant milers d’anys, que és significativament alt. L’actual desenvolupament d’aquesta regió com a destinació vacacional i la conseqüent creació d’infraestructures han produït una pressió significativa en les poblacions d’espècies amenaçades, fragmentant-les i aïllant-les. Avui dia, la conca mediterrània és un dels 4 punts més alterats de la Terra.
Jardins amb plantes mediterrànies
Una vegada que situem a les plantes mediterrànies en els diferents llocs on es distribueixen, resulta molt més senzill comprendre que la selecció d’espècies vegetals sota criteris de jardineria sostenible no sempre ha de referir-se a l’ús de flora nativa, ja que moltes de les espècies vegetals al·lòctones que creixen en zones climàtiques similars a la nostra poden ser conreades amb èxit al nostre jardí, la qual cosa augmenten considerablement les possibilitats d’elecció. Això sí, sempre tenint en compte que la introducció de plantes procedents d’altres territoris ha de fer-se de manera controlada, ja que algunes espècies són potencialment invasores.
Les plantes mediterrànies s’han anat transformant cap a varietats hortícoles per al seu ús als jardins. Encara que moltes ens semblin llunyanes i inaccessibles, la veritat és que gairebé sempre tenen algun membre de la seva família més pròxim a nosaltres. Busca-les. Com més ens adaptem a les plantes mediterrànies i les seves comunitats vegetals, més fàcil serà descobrir totes les seves possibilitats paisatgístiques i, possiblement, més eficients seran els nostres jardins, si estan sotmesos a les condicions climàtiques pròpies d’aquestes eco regions.
En cada tipus de clima, la jardineria té diferents característiques. Al Mediterrani, la jardineria ecològica està molt prop de ser, i sovint es diu així, xerojardineria (xero significa “sec”), perquè tracta d’aconseguir la màxima eficiència en l’ús de l’aigua. Això no vol dir no regar, ni vol dir jardí de cactus, es tracta d’administrar l’aigua vs planta. Aquestes tècniques ja eren conegudes pels nostres avantpassats, ja que a la conca mediterrània sempre s’ha viscut amb limitacions d’aigua i els jardins, com els dels àrabs o els patis de les alqueries, han estat dissenyats per fer un ús eficient del reg.
Com que un jardí és un petit ecosistema, amb flora i fauna, si en un d’ecològic mantenim un equilibri entre les poblacions d’animals i plantes, reduirem els problemes de les plagues i les malalties. La fauna té un paper regulador dins de l’ecosistema i la utilització de productes agressius n’altera les poblacions. Les plantes han produït de manera natural i selectiva substàncies que els han permès sobreviure a les situacions d’atac d’animals, paràsits i altres. Aquestes fito substàncies (fito, vol dir “planta”) o compostos d’origen vegetal ens ajudaran en situacions d’emergència a mantenir l’equilibri al jardí.
Qualsevol dupte, contactans elpetitjardiner@gmail.com
