Amb desembre, per defecte arriba el moment de posar un arbre de nadal a casa. I sempre sorgeix la pregunta entre si plàstic o natural. Independentment de qual hagi estat la teva elecció enguany, un fet objectiu és que cada arbre natural és un arbre mort, que donarà una aroma nadalenca a la teva llar i farà sentir aquesta atmósfera màgica que tant ens agrada. Fins que arribi el 7 de gener i ho traiem per la porta directe a les escombraries. Com un professional dedicat a la cura, protecció i manteniment de les espècies arbòries, això sempre em semblarà un sense sentit. Però suposo que cada qui és lliure de fer a la seva casa i amb els seus diners el que consideri oportú.

Però i que hi ha dels espais públics que també s’omplen de “esperit nadalenc”?

a casa un arbre jove, 2 metres d’altura és suficient per a omplir el nostre ego. En la plaça del poble, ja necessites alguna cosa amb més altura. Què tal 10 metres? En la plaça de l’ajuntament a Barcelona, com cada any, un avet de 12 metres jeu per a gaudi dels ciutadans, durant un mes és la imatge de fons de milers de selfies que acabarán oblidats, i l’avet després 20 o 30 anys de vida, acaba el seu cicle en alguna deixalleria municipal per a donar pas a altres decoracions.

A Tarragona ciutat tenen un avet enorme que no és més que una base metàl·lica enorme preparada per a clavar tantes branques d’avet us pugueu imaginar i figurar així un “arbre nadalenc”. Quants avets són podats, per a omplir aquesta estructura gegant?

Quant costa a l’erari públic mutilar i matar aquests arbres any rere any?

Els caps dels departaments d’urbanisme podrien planificar la compra o el trasplantament d’alguns exemplars al llarg de la ciutat que poguessin ser adornats cada desembre, i que poguéssim gaudir també en qualsevol època de l’any.

El nombre d’arbres del planeta s’ha reduït en un 46%. Al mateix temps, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que el 92% de la població mundial està exposada a nivells perillosos de contaminació de l’aire.

(Stefano Boeri Architetti)

La flora de les ciutats actua com a excel·lent filtres per a contaminants urbans i particules fines. Absorbeixen el diòxid de carboni, principal causant de l’escalfament global, alhora que alliberen oxigen. Un arbre gran pot absorbir fins a 150 quilos de CO₂ a l’any. També redueixen la contaminació acústica, que queda atenuada pels fullatges, augmenten la biodiversitat urbana, contribueixen a la regulació tèrmica (poden ajudar a refredar l’aire entre dos i vuit graus), amb el que poden arribar a reduir a l’estiu la necessitat d’aire condicionat en un 30% i les factures de calefacció a l’hivern entre un 20% i 50%.

És trist que la protecció arbòria no tingui rèdits electoralistes i no hi ha dubte que quan els diners gastats és aliè, el sentit comú, la utilitat, el medi ambient i la practicitat brillen per la seva absència.